El Quart món

Es un mot amb el qual designem les mancances i la marginació de la població en un país desenvolupat. En han fet en recordar que convivim en una societat on hi ha gent que no té les mateixes condicions de vida que tenim nosaltres. Moltes vegades no ens adonem que hi ha gent que conviu dia a dia en ambients precaris, i cada persona té unes actituds diferents davant d’això. A vegades no valorem el que tenim, no només en béns materials sinó en una llar o una família, i ens preocupem per coses que per ells no tindrien importància. Ens hauríem de parar a pensar i ajudar-los no només coses materials, sinó amb una mica de companyia o un petit somriure, que per nosaltres no té importància però per ells, els hi pot alegrar el dia. Ara que arriba el Nadal hem d’estar més conscienciats i ajudar als més empobrits, col•laborant en les campanyes que es fan a l’escola, per exemple la recollida d’aliments als supermercats, a l’ església, etc.

Paula Aldana, Núria Mena, Sonia Nicolás i Gemma Rué

EL QUART MÓN

Avui dia desgraciadament veiem imatges com aquesta a ciutats del primer món, com per exemple Barcelona, Madrid, Nova York etc.
Aquest conjunt de persones formen part del quart món, són persones que viuen al carrer a causa de la pobresa, ja que no tenen suficients recursos per subsistir.
Per això necessiten el recolzament d'ONG o associacions que els ajudin a l'hora de proporcionar-los aliments, roba i les necessitats bàsiques per poder sobreviure.
En alguns casos, recorren a les drogues per poder evadir-se de la cruel realitat que els envolta, per això encara amb més motiu necessiten la nostra ajuda.

Yesenia Puig

Cris González

Pilar Rojas

Sara Cantero

Aida Alvaro
Irene Dalmases

La pobresa és un terme que actualment ja no és impactant fins que no es veu amb els propis ulls, sovint ens parlen de pobresa però el nostre cap ho té estereotipat, no volem imaginar-nos o fer l'esforç de pensar què és realment la pobresa, potser ens imaginem a la gent d' Africa i pensem... "pobres, els hi ha tocat ser pobres, però no podem fer res per canviar-ho" però no fa falta anar a l'Africa per trobar pobresa, a la nostra pròpia ciutat ens hi trobem indigents dia a dia i qui no ho veu es perquè no vol.

És un dels principis basics de la filosofia social, que constitueix en el fi d'un bon desenvolupament d'una doctrina social sana, de les nacions i els individus.
És un bé comú en el qual implica un afecte cap al desfavorit.


Jessica Pera Caceres, Oriol Bernat Royo, Ariadna Sarrats Palomares, Gemma Palomeras Moliner. (1er BATX ART)

MANOS UNIDAS

Tenim que ajudar a les persones dels carrers que no tenen res i fer que puguin conseguir un treball digne i que puguin deixar les drogues i l'alcohol (en alguns casos).

Marta Brillas
Marta Gadea
Ivan Bautista

EL QUART MÓN

Nosaltres pensem que avui dia la situació de les persones que es troben en el quart món és d’ un estat de precarietat, ja que com podem observar tot aquest conjunt de persones es situen en un nivell econòmic molt baix que no cobreix les necessites bàsiques, al costat de una societat d’un nivell mitjà alt.

Per això ens hauríem de plantejar si es necessari tot allò que busquem o volem aconseguir, per la part monetaria.

LES DUES CARES DE LA REALITAT

Amb aquest títol volem donar a conèixer les dos o més cares que te la realitat en que vivim.
Des de petits els nostres pares ens han ensenyat la cara fàcil del món. Quan anem pel carrer molts cops no ens adonem que el món te una altre cara en la que milions de persones viuen sense les nostres comoditats i capricis.

Mai ens hem aturat a pensar que la pobresa també es present en la societat en què vivim. Quan parlem d’ella ho expressem com si a nosaltres no ens afectés, com si en la nostra societat no existís ja que vivim en la cara del món les nostres necessitats bàsiques estan assegurades i també ens podem permetre capricis.

Quan caminem per la nostra ciutat molts cops fem com si aquella gent que demana, que canta, que està dormint en el carrer, no existís . molts cops no volem veure la cara negra de la societat en que vivim, preferim viure en un món en que tot es meravellós per a nosaltres, sense pensar en els altres. Però no ens adonem que dintre del món en que vivim, tan del quart món com del tercer hi ha gent que no pot arribar a assegurar les seves necessitats bàsiques i que no tenen una família a qui estimar ni en qui compartir i celebrar el que per nosaltres es tan natural, tan bàsic, que seria casi inimaginable no realitzar-les perquè des de ben petits ens hem imaginat el nostre món on tot és de color rosa.

Aquesta imatge ens mostra la pobresa de la nostra societat que com bé sabem no només passa en el tercer món sinó que també es present en totes les societats.

Anna Poca i Irene Sánchez

Ara al nadal...

Ara al nadal, per aquestes dates, moltes families que no tenen diners ni per alimentar-se a ells mateixos i als fills es veuen en el cas de que no poden comprar ni una simple joguina per als seus fills ara que s'apropa el dia de reis.
No poden comprar joguines ja que abans que gastar-se els pocs diners que tenen en una joguina, els necessiten per a menjar.
Per això cada any, es formen campanyes on es recullen joguines per aquestes families i el dia de reis es reparteixen.
Jo vaig participar l'any passat en una campanya de recollida de joguines i va ser una experiencia única, ja que és en aquestes experiencies on aprens a valorar tot el que tens i la sort que em tingut i és molt impactant la il·lusió que els hi fa als nens que pocs cops han rebut un regal, veure com arribem i els hi donem els regals.

Lluís Centelles (1r Batx Arts)

NENS POBRE$$$$$$

La pobresa afecta sobretot als nens ja que moltas vegades el utilitzaen per fer feines molt dures o demanar al carrer.
Simón.Marimón

Comentari Paula ariza, Ariadna Sabaté, Lorena Hernandez, Cristina Soler

+ de totes les persones que estan sotmeses al quart món, es a dir que viuen al carrer, és molt dura.
Molta d' aquesta gent, rep una ajuda social de voluntaris, gràcies a la qual poden sobreviure amb aliments, roba etc...
Per això nosaltres pensem que això es una manera d' afavorir la nostra societat, perquè encara que tota la gent que hi ha al món sense casa, no tinguin ajuda, una part es ajudada per el voluntariat.
Normalment la gent que viu al carrer, va sola i no parlen amb ningú, normalment viuen sobre caixes, mantes o bancs on hi passen la nit amb molt de fred. La personalitat de la gent del cuart món canvia molt i segurament que són molt diferents de com eren abans.
Enacara tenim sort de que hi hagi gent, tot i ser poca, que és capaç de ficar-se en la pell d'una persona que no té ni la meitat del que tenim nosaltres i ser capaç també, de prestar-li una mica d'ajuda i atenció. Si hi haguessin més persones així la dura i trista vida del quart món desapareixeria.

aqui teneis un conjunto de imagenes de la pobreza y un esquema. echo por ferran polo,

La crua realitat

Els que vivim a Barcelona no som sempre conscients del que ens envolta. Cada dia que sortim al carrer per anar a treballar, no sabem la sort que tenim. Cada dia que arribem a casa cansats queixant-nos de la duresa de la vida, no sabem la sort que tenim. Cada dia que dormim calents als nostres còmodes llits, no sabem la sort que tenim. A Barcelona hi ha molts sense sostre que necessiten ajuda. Però, com podem ajudar a una persona sense sostre? La fotografia que trobem a sota ho respon. L’home només demana una moneda o un somriure. Aquestes persones sempre han estat marginades per ser diferents, per viure al carrer. Què ens costa ser amables. Intentar que se sentin integrats. Com ho podem fer? No cal donar grans quantitats de diners. No cal acollir-los a casa. Un simple somriure, una salutació. És una de les maneres amb les que podem ajudar-los. Ajudar-los a sentir-se millor. Per això, la fundació “Arrels” té com a objectiu aquesta ajuda als sense sostre. Què ens costa ser solidaris, per molt poc que ens costi? Tinguem una mica més d’empatia amb aquestes persones i així aconseguirem facilitar l’esperança, la confiança i sobretot, la vida.

Nil López

El quart món. Ës aquell que tenim més aprop i que ens costa més de veure.
Són aquelles persones que pels motius que siguin s'han quedat al carrer sense recursos, ni diners.
I en aquestes dates tan senyalades on va neixer el nostre estimat senyor, és temps de solidaritat i de contribuir en lo possible a que els menys afortunats puguin viure una mica millor aquest nadal.
I no només a Nadal sino també intentar ajudar durant tot l'any aportant productes de primera necessitat, o el que es demani, en les diferents campanyes de voluntariat.
Nosaltres som el Miguel Estrada i el Jordi López.
Bon Nadal!

Solidaritat

Constantemente estamos pendientes de nuestra vida, de nuestros problemas, de nuestras dificultades para llegar a metas y conseguir objetivos, tanto materiales como de carácter espiritual, sin darnos cuenta de que hay una realidad paralela en la que no nos fijamos y que, por lo tanto, no nos involucramos en ella. Cuando se nos aparece esta realidad es cuando despiertan sentimientos diversos: lástima, indiferencia, incomprensión, ganas de ayudar, tristeza, impotencia… Independientemente de lo que sintamos, a todos nos dan oportunidad de participar en proyectos solidarios; es tu opción colaborar, o no hacerlo.

Dentro de estos proyectos encontramos muchos que están a nuestro alcance. El colegio propone campañas de navidad, en las que se recoge zapatos y ropa, o dinero, para ayudar a personas de Barcelona, que vivan en circunstancias complicadas. Propone, también, una recogida de alimentos paralela en los supermercados del barrio.

Desde el colegio, Intermon Oxfam, nos ofrece la posibilidad de participar de manera voluntaria en diferentes actividades para distribuir alimentos de precio justo, campañas de sensibilización…para colaborar con el tercer mundo.

En verano, podemos ayudar a niños de Barcelona que no tienen posibilidad de pasar unas vacaciones en condiciones, y grupos de voluntarios se apuntan a diferentes esplais de zonas como el Raval o Bellvitge, donde organizan actividades con un objetivo lúdico, con la finalidad de evadirlos de su realidad durante un mes.

Marina Amaro, Marta Foved y Carolina González