dimecres, 9 de desembre del 2009

La crua realitat


Els que vivim a Barcelona no som sempre conscients del que ens envolta. Cada dia que sortim al carrer per anar a treballar, no sabem la sort que tenim. Cada dia que arribem a casa cansats queixant-nos de la duresa de la vida, no sabem la sort que tenim. Cada dia que dormim calents als nostres còmodes llits, no sabem la sort que tenim. A Barcelona hi ha molts sense sostre que necessiten ajuda. Però, com podem ajudar a una persona sense sostre? La fotografia que trobem a sota ho respon. L’home només demana una moneda o un somriure. Aquestes persones sempre han estat marginades per ser diferents, per viure al carrer. Què ens costa ser amables. Intentar que se sentin integrats. Com ho podem fer? No cal donar grans quantitats de diners. No cal acollir-los a casa. Un simple somriure, una salutació. És una de les maneres amb les que podem ajudar-los. Ajudar-los a sentir-se millor. Per això, la fundació “Arrels” té com a objectiu aquesta ajuda als sense sostre. Què ens costa ser solidaris, per molt poc que ens costi? Tinguem una mica més d’empatia amb aquestes persones i així aconseguirem facilitar l’esperança, la confiança i sobretot, la vida.


Nil López

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada